Ara vénen set setmanes,
totes de menjar llegum;
a Pasco hi ha un costum:
que el qui té xot, fa panades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Dejuni i mortificació
Poble
Porreres
Núm de glosa
561
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d’or,
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Massanella no enyorava,
ni es majoral, ni es senyor;
només enyorava s’amor
que en aquell lloc habitava.
Tradicionari de Mallorca
