D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!
Mentres duga sa maleta
i mon pare es carretó,
farem vida de senyor
i sa taula de xueta.
Qui té xerxes, sempre està
com un pobre penitent:
en pic que li manca es vent,
llavò li toca remar.