A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Enmig de la mar estic;
de cada part me ve una ona.
Catalina, bona nit.
Pensa en la mia persona.
El sen Pere Meravell,
des que som nat, és mon pare;
sa seva dona és mu mare
perque se va casar amb ella.