Ja s’acosta sa corema; demà és es dijous jarder; qualsevol qui xuia té, és hora de dar-li empena.
Dijous llarder
Llucmajor
Sa musica està trempada a punt de solfa major, i sa casa demanada, però no ballaran, no.
Vostra cara és un mirai, Dona Maria Jusepa. Correu la Xeca i la Meca i no vos casareu mai.
A Algaida es festejadors damunt sa caixa s’asseuen i a Randa cadira treuen, los tracten com a senyors.
