Carta, parteix amb ses ales
i depressa te’n ’niràs,
i a sa gent que toparàs
p’es camí demanaràs
a on són Ses Males Cases.

Cada dia surt es sol;
tant surt per jo com per tu;
ell no se pon per ningú,
se pon perque Déu ho vol.

Jo no me’n puc anar vespre,
perque encara som fadrí.
¿Que no es pot estrevenir
trobar al•lotes p’es camí
i fer-me jugar sa testa?