Capitans, alegrau-vós:
vetaquí sa coronella.
Es qui tendrà bo amb ella
’ribarà a esser d’es majors.
Que som de desgraciada,
Déu meu, en so festejar!
Si ho som tant en so casar,
més valdria no fos nada.
Si me fos enamorada
d’un lladre o d’un traidor,
així tendríeu raó,
mu mare, haver-me avisada.
¿Perque és pobre no us agrada?
¿Que volíeu un senyor?