Vida mia, tu te’n vas
i no planys de deixar-mè;
jo, sense importar-mè,
de tu vaig voler fer cas.
Oh, al•lota, que m’agrades!
Tu n’ets feta an es gust meu;
si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
-Juan Paraire, ¿d’on véns?
-De sa font, d’abeurar s’ase.
-Diuen que ta mare es casa
amb un vei que no té dents.