Altres cançons relacionades
Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
Per amor de Déu, no faces,
estimat meu, de porquer
ni tampoc d’endioter:
són ses dues arts més baixes.
Perque no hi vaig voler anar,
a la Bonanova, amb ella,
com va ser dins sa capella
mal de cor li va agafar.
Tradicionari de Mallorca
