Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!
¿Què he de fer de s'alegria
si no tenc devertiment?
¿Què he de fer de veure gent
si no veig el qui voldria?
Estimat meu, vine aquí
i et mostraré ses faldetes:
m’han costat denou pessetes
d’endiana de xalí.