M’escriuràs, en esser mort,
d’allà on aniràs a viure,
i, si tens ganes de riure,
serà que estàs bo i fort.
Jo pas pena de cativa
des que amb tu no he rallat.
Saps que és de mal, estimat,
dur dol de persona viva!
Fadrineta hi deu haver
que no ho fa coneixedor,
i puja més sa tristor
que no es castell de Bellver.