Un dia estava elevada; se féu hora de dinar: per darreria menjà un rém, que florit tornà, i la gent quedà astorada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tia Xiroia (La Venerable de Sencelles)
Sencelles
124
III
N’hi ha vint, de cada trenta, o tots i fora triar, amb un braç curt per donar i amb un altre llarg per prendre.
Si sa pena que jo pas se trobàs en escriptura, no hi hauria criatura que no se n’apiadàs.
Vós me perllongau, amor, un dia i un altre dia: ¿o esperau de cada dia un altre partit millor?