Un dia estava elevada; se féu hora de dinar: per darreria menjà un rém, que florit tornà, i la gent quedà astorada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tia Xiroia (La Venerable de Sencelles)
Sencelles
124
III
Dins es clot de Puigpunyent hi tenc sa vida tancada i llavors s’enamorada, i d’ella n’estic ausent.
Quan m’embarcaré, diré: -Adiós, port de Mallorca! Per ventura sereu morta, mu mare, quan tornaré.
Si a Muntanya t’ets escrita, mortifica’t i ves-hí; tots plegats qui som aquí te farem una visita.