Es dia de Sant Feliu,
com sa Ferrera ballava,
sa Generala plorava
llàgrimes de viu en viu.

Jesús, que tenc de seguera!
Poques ganes de segar!
¿Saps a on voldria estar?
Damunt cadira, ben pla,
amb bon respatler darrere.

Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.