¿A un sant tancau ses portes?
Oh quina gent més cruel!
Com voldreu entrar en el cel,
ses claus tendran ses dents tortes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sant Pere Apòstol
Campanet
444
III
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
En arribar, l’escomet:
-¿Com te va anit, Magdalena?-
I ella me gira s’esquena
i se’n va, i jo romanc dret.
Una busca de rellotge
dóna compte, si va bé;
jo no el voldré mariner
perquè té sa panxa rotja.