Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.

Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m

Durà dos mesos o tres
que, si un tenia res,
s’altre en `via de menjar;
i ara, de poc ençà,
mos començam a parlar
com el rei moro amb s’inglès.