Com veig es campanaret
de ses cases d’Albocasse!
Sa possessió és qui em mata,
però més un jovenet.
Com veig sa soca tan alta
i es roser tan espinós!
Rosa, no puc coir-vós
per una part ni per s’altra.
Jo tenc vint-i-nou guerreres
i a ningunes les men por,
perque, quan se’n va de jo,
me’n ric si se colga amb elles!