Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.

D’es condemnats d’infern sé
que pena los fan passar,
però no los fan segar
civada curta; estan bé.

No tens que tremolar, Eulari',
que jo et vull fins a la mort:
jo tenc un poder més fort
que es testament d’un notari.