Que és de ditxós un fadrí
qui la festetja criada,
perque ella ja està avesada
a gent externa sofrir.

Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.

Diuen que es riure i folgar
és un punt de passatemps.
Si et cases i no l’avens,
mon conhort serà plorar.