Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Bunyola
Núm de glosa
382
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un homo, quan torna vei,
si no pega qualque llatr,
n’hi pren com un ca fermat
que ningú es recorda d’ell.
Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
En veure’t ja tenc riaies;
crec que tenc molta raó.
Més m’agrada es guiterró
que no es mestre i ses burbaies.
Tradicionari de Mallorca
