Alça ets uis, prenda garrida;
no els alcis per mirar-mè;
alça-los per prendre pler
de veure finir ma vida.
Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Madona, jo dejun vui,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar
perquè tenc s’estimat lluny.