Déu en el cel té un jardí
amb una roseta fina;
per això la va escollir
santa i valldemossina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Valldemossa
Núm de glosa
352
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es sol ja se pon
darrere un marge,
i es majoral nostro
se menja es formatge.
Jo també
el me menjaré,
ni cap oliveta
que no menjaré.
En es girant de Deià,
just allà fóreu temptada,
i teníeu a sa mà,
del dimoni una unglada.
Ets oliers van molt bruts
i fan olor, casi puden:
sa roba mai la se muden
fins que hi veuen córrer es cucs.
Tradicionari de Mallorca
