Com ella duia el dinar
a los pobres segadors
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar;
ella el va tornar aixeca
i va ser més saborós.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Santa Caterina Tomàs
Deià
349
III
Dijous d’aquesta setmana
es soldats se n’han d’anar.
Qualque fadrina hi haurà
que la sentiran plorar
p’es carrer, de bona gana.
Tonines i Catalines
a tot lo món agradau,
i, si un pic vos casau,
mai més tornareu fadrines.
Ella és blanca com la pega
i vermeia com un corp,
és humil com l’argelaga
i alegre com un mort.