Com puig pel carrer major,
mon cor no hi cap d’alegria,
però com te veig, Maria,
llavors rebenta d’amor.

Mirau, casades, fadrines,
la Mort, que sega d’arreu!
De vanitats no hi aneu,
que Jesús morí a la creu
carregat d’assots i espines.
Qui seguirà les doctrines
celestials i divines,
dels béns de Déu serà hereu.

Com l’àngel estarà en tenda
amb la veu molt tremolant
veguent Jesucrist davant
amb la cara horrenda.
Horrenda farà la cara
com mos vendrà a judicar;
aquell dia no hi valdrà
parent ni pare ni mare:
cadascú tendrà sa paga
que Déu del cel li darà.
I l’àngel mos cridarà
tots amb un so de trompeta;
a los bons mos posarà
tots plegats a la mà dreta
i los dolents a l’esquerra.
Respondrà lo condemnat
sense vergonya a la cara:
“Maleït sigui mon pare,
i vós maleïda, mu mare,
que en aquest món n’heu posat”.