Una vega he de fer
si es meu fii no cau soldat:
de dalt a baix es carrer
tot de mel anirà untat.

Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.

Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!