Vós qui amb so mirar matau,
matau-me, sols que em mireu;
que m’estim més que em mateu
que viure si no em mirau.
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
A s’aujub de s’Heretat
jo m’hi vaig rentar sa cara
i bruta la duia encara
de tant que havia plorat.