-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!

Mai més fiaré de pedra
que la vegi remenar;
més tost me’n ’niré a posar
dalt s’escuma de la mar,
com la tortuga qui neda.

Déu vos do tanta ventura,
si amb un altre vos casau,
com un coní dins un cau
que s’enquatra amb una fura!