Entre l’arena i el dia
i entre la mar i la maror,
a casa de tot senyor
no dinen que jo no hi sia.
La sal.

Diguem tots: Alabat sia
el Santíssim Sagrament!
En qualsevol cosa sia,
posem-hi s’enteniment.
Si sa madona es contenta
noltros cantem aquí,
ha de respondre i dir:
“Sia alabat per a sempre”.
Sant Macià,
portava dues xades,
per esfondrar los forns
que no hi couen panades.
Deixem lo dol, deixem lo dol,
Deixem lo dol, deixem lo dol,
cantem amb alegria,
i anirem a dar
los pascos a Maria.
Al•leluia, al•leluia!
Si no heu fetes panades,
coques ni flavors ni pa,
donau-mos per refrescar,
no haurem vengut de bades.
Sa comparsa és arribada
en nom de l’Esperit Sant
i vos demanam cantant
un rubiol o panada.
Ara, con som arribats,
en aquest portal ausent, (sic)
diguem tots: Alabat sia
el Santíssim Sagrament!
Lo Santíssim Sagrament
sempre lo hem d’alabar,
perquè és ell que ens ha de dar
memòria i enteniment.
Memòria i enteniment
per agradar al Senyor,
per agrair el favor
an aqueixa bona gent.
An aqueixa bona gent
que mos ha dat sa panada,
an aqueixa gent honrada
que mos ha fet tan contents.
Les tres Maries anaren
el cos de Cristo a robar
i pel camí consultaren
sa pedra anar a alçar.
Sa pedra anar a alçar
i un àngel hi hem trobat
mostra duita (sic) nova certa
que Déu ha ressuscitat.
Anem a Betlem,
Betlem és casa santa,
a on és Jesús
que amb alegria canta.
Deixem lo dol, deixem lo dol!

S’Allapassa n’és bon lloc
per anar-hi a segar:
moros hi solen pegar;
¿a modo que enguany mos toc?