El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.

A devora can Frasquet
mos dàrem sa despedida:
ramell de murta florida,
estona estaré a veurè't.

Per res del món jo voldria
un jove tan mermulat
com és En Toni Voltat,
aquell d’es Pla d’Aumellia.