Mare de Déu del Refugi,
¿no el sabéreu emparar,
an En Fonoi, com va caure
cap avall per S’Orengar?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mare de Déu del Refugi
Poble
Alcúdia
Núm de glosa
239
Volum
III
Altres cançons relacionades
Debades eren fadrines,
no xarcolaren arreu:
de tota herba hi trobareu,
cards blancs i llengos bovines.
Una véia malambrosa;
com Déu vol, és amorosa;
no té fuies, no fa flor
i fa fruita saborosa.
La mar.
Jo som de ses més nafrades;
vos ho dic en veritat.
An es meu enamorat
que ara se n’és anat,
mai li toc un llamp forcat
que fes quatre mil flamades!
Tradicionari de Mallorca
