N’hi ha que just deixen plors,
i ell va deixar alegria:
bons fideus per a migdia,
i p’es vespre carn i arròs.
Vostra cara és un mirai,
que il•lumina ma persona.
Gent amb tan poca vergonya
no n’he concebuda mai.
Fent sa fotja, fent sa fotja,
vaig arribar an es portell;
i En Miquel de S’Estorell
ja no vol sa moixa rotja.