Com ha de retre es cavar
an En Juan, vida mia!
De dotze hores que té es dia
quatre i mitja en va fumar
i ses altres les va emprar
per cosir-se sa camia.

Contenta estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
-Aixeca’t, polit roser!
Ja dormiràs de gener,
que fas ses anits complides!

No puc menjar ni puc beure,
per medi de Déu som viu:
dins sa presó estic catiu;
si qualque dia veniu
a Ciutat, veniu-me a veure.