Oh, Mare de Déu de Lluc,
que vos heu feta d’endins!
Entre muntanyes i pins,
an es malalts dau salut.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mare de Déu de Lluc
Sant Joan
233
III
El Senyor en taula sospira i dona sospirs molt grans.
Responen Pere i Juan:
-Oh, mon Mestre, ¿què teniu que donau sospirs tan grans?
-No te retgires, Oh Pere, no te retgires, Juan.
Dins l’hort de les Oliveres, judios me llegaran [sic]
i m’entregarà l’Apòstol amb la besada de pau.
Maria, la pecadora, ’nirà darrere, plorant.
No tenc respost de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.
Com veig que me n’he d’anar
i vós aquí heu de romandre,
és llevar-me la vianda
de què m’he de sustentar.
No tengueu es cor de bronzo
revoltat de politxons;
dau-mos set o vuit flaons
de catorze pams de fondo.