Damunt la pedra del vas
amb lletres d’or vaig escriure:
Jo som morta per amor,
i qui té amor no pot viure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Declaració, Mort, Passió i enamorament, Submissió, Tristor
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
626
Volum
I
Núm de pàgina
40
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
solament perque conega
que en no veurer-la duc dol.
Tradicionari de Mallorca
