Damunt la pedra del vas
amb lletres d’or vaig escriure:
Jo som morta per amor,
i qui té amor no pot viure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Declaració, Mort, Passió i enamorament, Submissió, Tristor
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
626
Volum
I
Núm de pàgina
40
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
perque clarament conega
que en no veurer-la duc dol.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Tradicionari de Mallorca
