Jo en tenc una, en es carrer,
que en caminar ja tropessa;
d’es meus pecats se confessa,
i an es seus los deixa fer.
Que són de coneixedores
ses que duen merinyac!
Duen es redó estufat
com unes debanadores.
Fadrina que s’enamora
d’un fadrí que sols no hi va,
mereixeria fermar,
com s’ase, a sa menjadora.