Altres cançons relacionades
Juan, ta mare s’avana,
p’es carrer diu que no em vol.
Si se mor, em posaré dol
d’una vermeia endiana.
Es dia que em vaig casar,
que en vaig tenir, d’alegria!
Emperò des d’aquell dia
ja no faç sinó plorar.
Amb molta pau i concòrdi’
farem es dijous jarder:
set infants i ma muller,
soparem d’un panet d’ordi.
Tradicionari de Mallorca
