Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.
Dalt es portal l’he deixada
que es cor li feia tec-tec
i me deia: -Estimadet,
que em deixes d’enamorada!
Estimat, quan tornaràs,
voldria que t’envencasses
i baix d’es portal trobasses
un clot fondo com un vas,
i un peu t’hi llenegàs
i amb sos dos hi entrasses.
Mira tu si en faç cas!