Tonina, cara de lliri,
oh poncella de roser,
si et cases amb so cerer
hauràs d’aprendre de fer
candeles i qualque ciri.
Sa madona de Lanzell
està darera sa porta
qui plora sa ruca morta
abrigada amb un mantell.
Aigo ben encalentida
ne tenc dins un poalet,
per dar beure a Na Garrida
ses hores que tengui set.