Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bíblia
Poble
Sineu
Núm de glosa
151
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.
Ella va menjar llenties,
molt li varen agradar;
sa panxada li durà
vuit mesos i trenta dies.
Es qui xupa una taronja,
com més la prem, més se fon.
Na Francina Marimon
per tu renuncia el món
i diu que se vol fer monja.
Tradicionari de Mallorca
