Muntanyes i comellars,
escoltau un jurament:
promet que, el qui va matar
el meu pare, morirà
entre ses mans d’un valent.
Lo que me dóna alegria
dins Ciutat de Palma està;
va vestit de militar
i és cabo d’artilleria.
A un mort li diuen “’diós”,
i a un viu, “a reveure”.
¿Quan mos hem de tornar veure,
cara de clavell hermós?