A nòstron Rei vui anar,
a nòstron Rei coronat;
si he fet algun pecat
que no l’hagi confessat,
que el me vulgui perdonar.
Senyor, jo vos tenc de rebre,
oh Jesucrist consagrat!
Si mal m’agafa es combat,
es combregar que em valega.
Bon Jesús, si Vós voleu,
entrau dins l’ànima meva,
preniu possessori d’ella,
regiu-lè, governau-lè
d’es modo que Vós voldreu.
Jo vos tenc de voler bé;
jo no us tenc de voler mal;
Bon Jesús, dau-me la gràcia
en haver-la de mester.
Una capella vui fer
per estar dins lo meu cor;
les claus d’aquesta capella
Cristo les ha de tenir,
solament que puga dir
que jo som senyora d’ella.
Fé’t enllà, mal esperit!
No em facis perdre es sentit
que em confés amb Jesucrist,
també amb la Mare de Déu
perquè com combregaré
estiga en gràci’ de Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Eucaristia
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
115
Volum
III
Altres cançons relacionades
Molts diuen:-No hi aniria!
¿Tan enamorat n’estàs?-
Jo, ¿sabeu quins comptes faç?
Que sé quin pa m’assacia.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Ses dones d’Artà
i de Capdepera
i de Son Servera
van a entrecavar.
Tradicionari de Mallorca
