Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
jo hi som perque ella conega
que la vui, si ella em vol.

Na Maria mos és fuita,
en sa nit, de dins es llit.
Ja ho devia esser atrevit
aquell qui la se n’ha duita!

Són tres jovenetes que renten al riu,
Una fa bugada i l’altre l’estén,
i una cui violes pel fii del Rei.
El fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira pedretesjust enmig del cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Deixa fer, ja curaràs.
Metges hi ha dins França que saben curar,
i, si aquests no basten, d’altres n’hi haurà,
sense medicines te podran curra.
A ca lo meu pare, una herbeta hi ha
qui cura mal d’amores i a tu et curarà.-

Pas per un carrer, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, Déu li do perdó.
Li fan les absoltes a baix del balcó.
No ix a la finestra, no ix al balcó.
Jo, per una encletxa o pel finestró
veig la seva mare qui fa oració.
Na Roseta és morta i l’han d’enterrar.
Al palau del Rei just senten plorar.
Els criats i patges dol s’han de posar,
perque Na Roseta duen a enterrar.