Tant si fa fosca com lluna,
estimada, no tenc por;
jo estim més lo vostro cor
que no un sac de dobles d’or
compostes d’en una en una.
Aquests homos petitons
són qui m’alegren a mi.
Molta volta he sentit dir:
“Gran església, pocs perdons!
Per una cosa tan poca,
de venir et vares deixar;
i ara, si vols tornar,
has de prometre d’estar sense beure ni menjar,
set anys davall una roca.