Si es dissabte de Sant Pere
hem acabat de segar,
tots plegats hem de menar
a ballar sa nostra aiguera.

Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.

Oratjol de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè es meu estimadet
habita dins sa muntanya.