En el món que hi ha set cels,
vós sou el de més amunt;
l’he enfilada punt per punt
a voler bé an es Miquels.
Seda blanca és esperança
que envien a un fadrí.
Jo la voldria tenir,
i en Déu la confiança.
Les portes de lo teu cor
altre temps per mi s’obrien
i ses paraules sortien
com de la mina el tresor.