El qui pensa no morir,
viu errat i se n’engana;
la Mort hi passa plana,
i amb dos cops de campana
d’aquest món hem de sortir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mort
Poble
Campos
Núm de glosa
14
Volum
III
Altres cançons relacionades
No hi ha animal en el món
que em doni més alegria
que un rossinyol, vida mia,
que canta vespre i dejorn.
En haver dinat estic
trempat per anar a segar,
però em solen agafar
dos o tres mals en un pic.
Si voleu que vos ho diga,
jo vos ho diré, si puc:
una, que em trob butzarrut
i em ‘gafa vessa i puput,
i és lo que més me castiga.
Si dius que no m’has volguda,
jo diré que no dius ver:
venies a cercar-mè,
i jo no m’era perduda.
Tradicionari de Mallorca
