Enmig d’es teu seny i ceia
hi tens posat es teu mal.
No hi ha cap de menestral
qui amb una grossa destral
no hi fes cent quintars de teia.

Miquel, Miquel, Miquelet,
que m’has causada de pena!
Jo vendria a veure’t
d'es jardí de Barcelona.

A lo punt que arriba En Pere,
–Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Que heu sopat, o heu de sopar?
–Si en vols, encara n’hi ha.−
I la joveneta està
amb so mocador en sa mà
que no pot dir res, de pena.