Dins l’infern hi ha un forn
per cremar un tenral petit.
Ell quinze vespres fa anit
que se’n va a colgar dejorn!
Si no ho volen es majors
que em comanden, fugiré;
estimat meu, me’n niré
a fer mort i vida amb vós.
Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.