Anit passada a altes hores,
quan me n’anava a colgar,
dues joves vaig trobar,
bona amor, i me varen dar,
de part teva, mil memòries.
Cada pic, que es sol sortia
no tenia bon humor
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.
Si jo mateix no m’entenc
ni em pot entendre ningú!
Dic que no te vull, i vénc,
morint-me sempre per tu.