Quan sent aquesta guiterra
de la teva mà sonar,
sepultada davall terra,
m’aixecaria a ballar.
- Terroleta, ¿d’on veniu?
- D’aquelles parts tan estranyes:
jo vénc d’aquelles muntanyes
d’allà on teniu es niu.
Bona amor, ¿de qui duis dol,
que duis rebosillo negre?
La mar qui per terra frega,
de lluny la fa lluir es sol.