Vaig sentir “Jesús, Déu meu!”,
i no poria pensar què era:
va esser es cap de sa somera
que se topava amb so meu.
Juana-Aina, tu estàs rica
per amunt i per avall;
dins ca teva tens un ball,
dins sa cuina una musica.
Fins ara no és estat res
a s’ordi ni a sa civada:
ara ve es blat, estimada,
que és alt, granat i espès.