Quatre Margalides són; totes quatre van plegades: quatre roses encarnades, ses més polides del món.
Margalida
Artà
Sa mare, despertau-lè, sentirà cantar el cor meu; però si no és es gust seu, 'xau-la fer, que dormi a pler.
Francina-Aina, tu estàs sana com un clavell encarnat; tu faries cobrar gana a un extremunciat.
Com va venir, no era hora d’anar a sa processó; ses aletes d’es gipó totes les duia defora.
