Com a sa casa venies,
tu em donaves entenent
que blat i xeia tenies
pel nostro manteniment;
i ara he afinat clarament
que el compres cada vuit dies.

Sebastiana, En Tià
t’ha fet perdre sa ventura,
i tu ets tan criatura
que el te beus amb so mirar.

Jo t’estim, però m’ho call,
i s’amor més me revé;
me’n pren com lo formiguer
que crema davall davall.