A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.
En passar p’es teu carrer
tiraré un mocador a l’aire.
El qui t’haurà, Juana-Aina,
haurà de ser llambriner!
Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora los augmenta:
Cantau, bona amor, cantau,
cantau vós qui estau contenta.