Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.
Arrambau-vos devers mi,
maldament que sien deu,
que tenc un boldró que jeu
i no sé si en podré eixir.
Que rigui qui té riaies:
ja hem acabat de segar.
Ara jo aniré a lligar,
i farem ses acabaies.