Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.
A Alaró són llevats agres;
ja ho haureu sentit contar,
que volien baratar
el Sant Cristo amb pastanagues.
Gabrielet d’es meu cor,
xerafí, cara de rosa:
demana’m qualsevol cosa,
que et daria lo meu cor.