Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.
Tu qui pretens d’entenent,
¿me sabràs endevinar
què és lo que més via fa
que es llamp, sa vista i es vent?
El pensament.
Tu te devies pensar
que et correria darrere.
Tu series sa primera
que te fesses respectar.