‘Vui pe mi, demà per tu,
la mort no serva respecte.
A tothom trobes defecte
i tu en tens més que ningú.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Totes ses coses són bones,
però aquesta és sa millor:
es forn dins es pastador;
això ésque volen ses dones.