Voltros que sempre plorau
i voltros que maleïu,
veniu aquí i escoltau
lo que mestre Pere diu.
En Jaume d’es saboner
la Sang preciosa treia
i s’exclamava i deia:
Enc que em fonga com a cera,
encara no amollaré.
Sal, pebre bo i canyella,
tot és d’un mateix color.
Vaig anar a tocar es filó
i em vaig rompre una costella.