Es diumenge dematí
se’n van a missa primera
i apleguen amb sa gonella
es fang de tot es camí.
Sa veritat te diré,
ara que et veig tota sola:
Una dona de Bunyola
duia un nin dins un paner.
Garrideta, pensau-hí
un any si no basta un dia,
perque com sereu amb mi
jo no vui que pugueu dir:
-Estimat, jo no us volia.